L’evolució que ha tingut el màrqueting jurídic en els darrers anys és avui un tema que ja tracten les facultats i els programes de màster. Aquest sector professional ha experimentat un procés accelerat que ha convertit els bufets més tradicionals en marques amb una identitat i un cultura corporativa altament desenvolupada.

En certa manera s’ha viscut una transformació:

Branding jurídic. Exemple 1	Branding jurídic. Exemple 2	Branding jurídic. Exemple 3
Que ha passat de la tradicional nomenclatura en la que es recollia els noms dels socis (”X, Y & Z, advocats”)	A mirar d’integrar la tradicional nomenclatura es solucions més aptes per a la creació de la marca (XYZ, advocats i assessors en matèria legal)	Fins a la creació de marques de nova fornada, en la que la presència del socis fundadors, que hi són queda diluïda en la nova marca (temes legals)

És un exemple explicatiu de com han evolucionat, de cap manera és una solució infal·lible.

Una altra de les accions de marca que s’han dut a terme en el sector de l’advocacia consisteix en l’expansió de la identitat de marca i de la cultura corporativa a tota l’organització, en totes les accions que es duen a terme, tant de cara al client intern, com als clients externs i proveïdors. Es tracta d’una evolució que ha afectat des del disseny interior de les seus corporatives, fins als PWP que els socis empren per presentar la companyia.

Tot plegat ha significat que, en cosa de deu anys, s’hagi passat de no disposar web, a tenir-ne una que funciona com un aparador de serveis i perfils dels socis. Avui, donar un pas més significa renovar-se  per oferir múltiples canal de comunicació: web amb vinculacions a plataformes 2.0, mailings de fidelització, continguts propis de xarxes socials, jornades presencials i exclusives dirigides a  clients TOP, etc.

Però, de fet, és en les xarxes socials l’entorn en el que més fortament s’ha trencat la fèrria closca corporativa del sector de juristes i economistes. Avui, bona part dels professionals liberals han entès que les noves formes de comunicació posen a tots els ciutadans a un nivell similar a la xarxa i, tant els seus interlocutors tradicionals, com els possibles nous clients, fan servir aquetes xarxes social com una extensió del seu telèfon o dels seu correu, i de la seva vida diària i professional, el que és encara més important per als negocis que s’hi puguin fer.

Per això, tenir un rol actiu en aquests entorn, posiciona millor els professionals d’aquestes marques que han fet el salt endavant. En aquest context, els professionals liberals han començat a convertir-se en actius emissors d’informació pròpia de valor de forma transparent i, a més, a fer-ho mitjançant perfils personals doncs, en la clau de volta de les noves formes de comunicació, hi ha les persones.

Una darrera consideració: l’experiència em fa saber que la presència a xarxes socials no és garantia d’èxit, però sí que ho és la presència responsable i ajustada a la realitat diària de l’exercici professional. Preguntat, doncs: què podem oferir que aporti valor, cada quan ho podem oferir i com ho podem fer. La resposta a aquestes preguntes no és fàcil, ja ho sé, però també és la feina dels professionals de la comunicació ajudar a respondre-la.

Un article d’Anna Serrano Coll (c)

Per compartir, recomanar i comentar: