El plat a taula. Orientació al màrketing digital SEM dels establiments de restauració
Els bitllets d’avió, els llibres, les assegurances… i també els restaurants, clar que sí! No estar present a internet o deixar escapar les oportunitats de rebre reserves reals gràcies a les noves plataformes és deixar escapar una oportunitat de tenir un comercial treballant els set dies a la setmana, les 24 hores. Tots els sectors van fent clic a les xarxes socials i, segons les ubicacions geogràfiques, en major o menor mesura, la restauració també es transforma.
La presència a internet d’una marca és, avui en dia, 50% comunicació i 50% màrketing (i d’aquest 50%, una petita part por ser venta directa, l’altra es SEM).
Però, en el cas de la restauració, el negoci online pren cada dia més importància.
El 0,8% de les operacions de comerç electrònic (mitjançant banca electrònica) que es van fer a Espanya durant 2014 eren de pagament de serveis de restauració. Un 0.8% de les operacions pot sonar a xavalla les xifres absolutes són les que segueixen:
- Volum total del negoci del comerç electrònic de la restauració: 11,598,840.00 €
- Volum de les operacions realitzades des de fora d’Espanya: 626,618.00 €
- Volum de les operacions realitzades des d’Espanya: 10,200,227.00 €
Més enllà de la facturació
Però no només es tracta de contractació pura i dura, els clients dels restaurants han pres internet com a plataforma per a fer globals i universals les seves crítiques, siguin bones o dolentes. Es calcula que la meitat dels comensals, consulten les crítiques que reben els restaurants abans d’anar a un establiment que no coneixen i de plataformes d’opinió n’hi ha moltes, són com un quart poder:
- Tripadvisor
- Google ressenyes
- Minube
Aparador de producte o canal de reserva?
És un dels grans dubtes, en termes gestió, als quals han de fer front els empresaris de la restauració. Convertir les plataformes SEM de contractació i les xarxes socials en el canal d’acció comercial orientades a la formalització de serserves, d’una banda, i al social selling, de l’altra, significa un canvi radical en la manera de configurar el servei i, sobre tot, la política de preus.
Canvia la concepció del servei en tant a que part de l’atenció que reben els comensals ha d’estar molt centrada en la repercussió i l’acció que aquests poden emprendre i segurament faran, de forma activa a les xarxes. Cada vegada és més freqüent completar el cicle d’informació-reserva-acte de consum amb un afegitó que seria difusió social d’aquest (durant o després).
Pren encara més valor aquesta gràfica de dinàmica de fluxos en la comunicació (elaboració pròpia).
Per altra banda, canvia la concepció de la política de preus i la seva estratègia comunicativa en tant que els usuaris d’aquests portals es mouen en la resolució de dues necessitats de consum: la cerca d’un preu promocional/oferta, primer, i la detecció d’un establiment on realitzar un acte gastronòmic (en el cas dels restaurants, tot i que també és extensible en la resta de serveis oferts).
Mai s’ha de perdre de vista aquesta doble vessant si es contemplen les plataformes de contractació SEM com a canal principal de reserves. I, per tant la política de preus haurà de quedar articulada conforme aquest principi.